L'esper fa pas mestièr per entreprene e nimai lo capitar per contunhar. Guilhèm d'Aurenja

10 avril 2012

Tolosa, 31 de mars de 2012.

L'Occitan lèu dins lo jòc ?
Dissabte 31 de Mars de 2012 a Tolosa se trobèrem mai de trenta milas. Èra, d'ara enlà, la costumièra passa-carrièira dels militants de la lenga e cultura occitana que se ramosan per far melhor ausir lor votz. Estrategicament lo moment pareissiá plan causit abans lo vòte per l'eleccion presidenciala d'abrial e en seguida las legislativas de junh. L'ambient èra plan bon, convivent e festiu coma se pòt esperar d'un pòble de civilizacion mediterranèa que son los Occitans. Lo public variat amb de joves, los ancians, los pichons de Calandreta e de Òc-bi, lo còs de mèstres de la Felco e maitas associacions o gropaments amb totes l'intéres comun per la lenga. L'ensenhament e la musica èran fòrça representats dins lo cortègi que son los vectors coneguts de promocion de l'òc.
 Caquelà nos sembla interessant de puntejar un fenomèn que pren d'ample a dich que los problèmas materials, mai que mai finançièrs, de l'accion culturala venon prusents dins lo contèxt de crisi permanenta que vivèm a l'ora d'ara. De fach, se podiá ausir parlar de politica dins lo cors de la passejada. Sabèm qu'existís ja dos o tres partits politics occitans que se baton per se far ausir si que non escotar dins lo mitan politic francés fòrça fòrça centralizat e que i se pòt pas pensar de vida fòra la luènha Paris. Mas, demest d'aqueles, un partit capita de plaçar d'elegits, siá d'esperel siá aligat amb un partit ecologic francés. Benlèu lo moviment prendriá vam se i aviá mai d'actors, mas onte trobar de personas que volontan de concretizar lor militança occitana dins l'accion politica ?
La responsa seriá de convéncer d'unes "culturals" de prene partit, al sens primièr, dins l'arena politica. Or sabèm qu'es pas simpla de passar lo Rubicon dins la posicion actuala de l'engajament cultural occitan. Sovent l'implicacion financièra de las collectivitats en favor de la lenga se fa amb l'accòrd implicit de neutralitat politica de l'associacion culturala. Es un argument emplegat per las quitas estructuras associativas que se vòlon amassairas a un nivèl que trespassa los clivatges politics tradicionals. Es atal que trapam dels responsables locals de cada ban de l'escaquièr. Se volèm durar, cal manhagar cabra e caulet.
Far de politica en son quite nom d'occitan es se pausar en concurrents dirèctes de los que, ièr, nos avidèrem. Al risc de tot mandar a la fièira en cas de fracàs ...
Passar de l'accion culturala a l'accion politica es encara un tabó mas i a que las montanhas que se crosan pas, alara...

soulcraft
Ps : agacha defóra, e endacòm mai.


Aucun commentaire: