L'esper fa pas mestièr per entreprene e nimai lo capitar per contunhar. Guilhèm d'Aurenja

29 janvier 2012

Trabalh : tripaliare ?! (1)



Dins aqueste periòd de causida electorala venenta, me pensavi que seriá benlèu pas nèci de tornar sus çò qu'es, en final, lo motor de la societat exagonala actuala, emai mondiala.
Vòli parlar del trabalh al sens economic largament admes a l'ora d'ara.
De fach, es un ponciu de dire que viure sens moneda es impossible. Per exemple, los que n'an pas, de trabalh e/o de moneda, son dins la panada.Vesèm plan que la solidaritat que s'organiza a l'encontra d'aqueles sufís a pron pena a los avidar. Pensi a los que tòcan los minimàs socials.
E aquí l'egalitat logica seguenta : trabalh = moneda = seguritat matériala.
Sonca e pas mai.
Perque sèm pas en seguritat dins lo trabalh. Es un luòc d'acaraments, de conflictes, de jòcs de dominacions per fòrça salariats que se devon plegar a la ieràrquia «pichons contramèstres». Es pas mai un camp de socializacion o d'aprendissatge . Lisèt dapasset cap a una arena onte cal defugir la feblesa, l'esitacion o l'inexperiéncia. Fa gaire que dos o tres ans que se parla dels risques psicosocials dins lo mitan de l'entrepresa mas tanben dins lo servici public.Los CHSCT, en francés, (comitat d'igénia, de seguritat e de las condicions de trabalh) començan d'entreveire lo sicut, notadament pel biais de la nocion de penibilitat al pòste de trabalh qu'es a se debatre dins las instàncias oficialas coma la CARSAT* al nivèl regional.
Los sociològs sabon la quichada que s'exercís dins totes los mitans professionals, quals que sián, dins de las annadas ochantas e sustot nonantas en Euròpa, encausa la doctrina de desregulacion tot azuèlhs de l'economia de la Thatcher acoquinada amb lo Reagan e que s'apren lo cost del trabalh tròp naut rapòrt a lo del Magrebh o dels Chineses.
Coneguèri una temporada onte aviás una tasca de complir e un còp complida, èras arribat. Tot aquò de mentre una forqueta de temps realista.
Ara es acabat.
Uèi cadun se deu de complir son prètzfach jornalièr amb intensitat e es pregat de menar quicòm de mai a l'entrepresa ; cadun dins son pòste, per èsser un bon emplegat, pòt e deu porgir una prestacion suplementària a sa ficha de pòste costumièira. Per exemple, cal que «coache», emplegui lo termí consagrat, los pus joves, los mens experimentats tot en assumir sa produccion jornalièira : una carga de mai a gratís per la societat emplegaira.
Vòli pas dintrar aicí dins la tièra dels trabalhs que se podèm veire obligats de realizar en temps mascarats o amagats coma exprimits dins la retorica manageriala .
Çaquelà, de mai en mai, los salariats van al trabalh amb l'ansiá, la bola al ventre, fins a çò que qualques, de còps, anen cap a l'eissuda tragica.
Aquò's l'extremitat, la màger partida dels trabalhadors sómian pas que d'una causa : la retirada  o la victòria del renonciar.
Mas es damatge ; coma dison los eslogans : perdre sa vida a se la ganhar ? o encara : trabalhar per viure o viure per trabalhar ?  

De sègre...

Soulcraft

*CARSAT : Caissa d'Assegurança de las Retiradas e de la Santat al Trabalh.

22 janvier 2012

Quart d'ora de genèsi

I a una quinzenada de quilomètres entre lo vilatge onte demòri e lo talhièr qu'es mon luòc de trabalh. Entemèni la jornada a sèt oras, çò que fa que partissí d'en cò miune a sèt oras manca vint.
Segon la sason, l'ivèrn per exemple, e tanben lo cicle lunari, sortissí fòra de mon ostal e lo primièr agach es pel cèl. Percòp, se tròba que la luna es aquí, redonda, perfacha, lusenta a la mina de mapamond.Çò que m'agrada lo mai es sa lutz, quicòm d'unenc tirant sus l'irange amb,a dich que guinham lo centre, lo jaune que se fa de mai en mai prusent. 
Mas es ora e i me cal anar.
M'endralhi amb la veitura sus la despartamentala e seguissí totjorn de la coeta de l'uèlh la luna que fa lusir lo quitran. Qu'es polida! qu'es bèla! Aquí un daquòs que desvaria pas. Tot çò que toca son rai ven grand, simple e meravilhós a l'encòp e coma dotat se sa quita vida.
Me sentissí plan, soi fisançós. La sabi amb ièu per qualques matins encara que m'esclararà lo camin. Saique soi caluc de soscar atal. Me remembri un collèga que disiá que aimava melhor daissar secar la pintura fresca d'una veitura al clarum de luna, que, de son dire, èra mai tibada, pus lisa, amb la tonalitat unifòrma. Mas anava pas tròp luenh dins l'explica per passar pas al mièlh per fadat o al pièger per un mièg-masc.Se mefisiá a qual contava sa istòria.Sabiái pas gaire de que'n pensar e recaptèri aquesta faula de pintraire dins lo meteis raion que las bostias de belugas e autras martels de bombar lo veire. Tornavi a la luna e son pargue de lum misterios. Segur,coma ditz Mulder, la vertat es endacòm mai.
Mèfi! Arribi dins lo pargue de la societat e me cal davalar sus tèrra.Vincut lo rai de luna, lo contramèstre del jorn punteja.
Se cal anar ganhar la vida e pas demandar la luna!
Adieu e doblidatz pas : agacha defòra!
Soulcraft