L'esper fa pas mestièr per entreprene e nimai lo capitar per contunhar. Guilhèm d'Aurenja

22 janvier 2012

Quart d'ora de genèsi

I a una quinzenada de quilomètres entre lo vilatge onte demòri e lo talhièr qu'es mon luòc de trabalh. Entemèni la jornada a sèt oras, çò que fa que partissí d'en cò miune a sèt oras manca vint.
Segon la sason, l'ivèrn per exemple, e tanben lo cicle lunari, sortissí fòra de mon ostal e lo primièr agach es pel cèl. Percòp, se tròba que la luna es aquí, redonda, perfacha, lusenta a la mina de mapamond.Çò que m'agrada lo mai es sa lutz, quicòm d'unenc tirant sus l'irange amb,a dich que guinham lo centre, lo jaune que se fa de mai en mai prusent. 
Mas es ora e i me cal anar.
M'endralhi amb la veitura sus la despartamentala e seguissí totjorn de la coeta de l'uèlh la luna que fa lusir lo quitran. Qu'es polida! qu'es bèla! Aquí un daquòs que desvaria pas. Tot çò que toca son rai ven grand, simple e meravilhós a l'encòp e coma dotat se sa quita vida.
Me sentissí plan, soi fisançós. La sabi amb ièu per qualques matins encara que m'esclararà lo camin. Saique soi caluc de soscar atal. Me remembri un collèga que disiá que aimava melhor daissar secar la pintura fresca d'una veitura al clarum de luna, que, de son dire, èra mai tibada, pus lisa, amb la tonalitat unifòrma. Mas anava pas tròp luenh dins l'explica per passar pas al mièlh per fadat o al pièger per un mièg-masc.Se mefisiá a qual contava sa istòria.Sabiái pas gaire de que'n pensar e recaptèri aquesta faula de pintraire dins lo meteis raion que las bostias de belugas e autras martels de bombar lo veire. Tornavi a la luna e son pargue de lum misterios. Segur,coma ditz Mulder, la vertat es endacòm mai.
Mèfi! Arribi dins lo pargue de la societat e me cal davalar sus tèrra.Vincut lo rai de luna, lo contramèstre del jorn punteja.
Se cal anar ganhar la vida e pas demandar la luna!
Adieu e doblidatz pas : agacha defòra!
Soulcraft

Aucun commentaire: